Column One: Privatizing foreign policy
Caroline Glick. Dec.16, 2005.
Publicat per
Català ortodox
a
dissabte, de novembre 11, 2006
0
comentaris
Publicat per
Català ortodox
a
dissabte, de novembre 11, 2006
0
comentaris
Màxima: Una nació no pot ser lliure sense una idea de Déu o bé
"Liberty and religious virtues go hand in hand"
Per això els catalans anem fracassant perquè hem abandonat Déu. El tripartit o Entesa actual fracasarà, s'estimbarà perquè són ateus i Déu això no ho perdona. Els ex-comunistes, marxistes i trotskistes només tenen un déu que és l'Estat, sigui quin sigui. Pels ecologistes el seu déu és la mare naturalesa.
Per tant, tant a Catalunya com a la resta del món la lluita està entre qui creu en Déu i qui no hi creu (que és el mateix que creure que Déu no existeix). Les batuses fa temps que duren i també les tenim a casa nostra i ja s'anirà veient com acaba.
Gràcies a Déu, els Estats Units d'Amèrica, tot i les seves mancances i errors, són una superpotència degut a com es van fundar.
James Hutson was the author of a fine 1998 book published by the Library of congress, "Religion and the Founding of the American Republic." . Hutson says it was a virtual cliché among the Founding Fathers that liberty is the object of the Republic, that liberty requires virtue in the population, and that virtue among the people is impossible without religion. According to the thinking of the Founding Fathers, religious belief among the people is the foundation leading to private and public virtue, which makes limited government possible.
Traducció aproximada:
"Els Fundadors de la Pàtria deien que la llibertat és l'objecte de la República, que la llibertat requereix honestedat en la població, i que la honestedat entre la gent és impossible sense religió. Segons el pensament dels Fundadors, les creences religioses entre la gent són el fonament que lidera a l'honradesa privada i pública, que fa possible un govern limitat."
La religió pot portar a la gent a fer coses estúpides, però la gent és bastant capaç de fer coses estúpides sense religió. I en general, probablement avui dia la tradició religiosa Jueva-Cristiana frena més el mal comportament que el que comporta (de mal). Els que recolzen una societat lliure han entès completament que les creences religioses (jueves-cristianes) entre la gent no estan en conflicte amb una societat lliure, sinó que de fet li donen suport de moltes maneres importants.
El gran filòsof i economista del segle XX F.A. Hayek no era un home religiós però també entenia clarament això. En el seu llibre "The Constitution of Liberty" deia: "Paradoxical as it may appear, it is probably true that a successful free society will always in a large measure be a tradition-bound society". Traducció aproximada: "És probablement veritat que una societat lliure i amb èxit sempre serà en gran mesura una societat que està intimament lligada a uns esquemes tradicionals"
Extret de http://www.cato.org/
Publicat per
Català ortodox
a
dimarts, de novembre 07, 2006
0
comentaris
No volem l'anestèsia subministrada per CiU durant 23 anys. Ara, tampoc volem la morfina socialista esquerranosa multicultural. Ens van voler diluir en l'estat de les autonomies i per ara això encara no ha passat. Ens van voler diluir amb la immigració espanyola i encara aguantem. L'oli i l'aigua no es barreja. Ara volen diluir-nos en la nova immigració, diluir-nos enmig d'una multiculturalitat falsa que només afavoreix als espanyols, i quan dic espanyols, dic el castellà i els espanyols d'Espanya.
23 d'anys d'anestèsia i en el nostre despertar ens trobem desconcertats, no sabem ni on som, ens havien fet creure que teniem alguna cosa, que havíem recuperat les nostres institucions, la nostra llibertat. I de cop i volta la gent desperta, volem un nou estatut, ERC fa un salt espectacular en vots i escons, la gent s'ilusiona, ERC és la curació?¿? i un bon dia ERC ja no és ERC i només es queda amb l'E d'Esquerra, l'E d'Espanya i ens quedem amb cara d'E, d'emprenyats.
No tenim res, compatriotes, res! els polítics ens han deixat completament orfes! Hem despertat d'un son molt llarg, l'anestèsia ens ha deixat sense nord, naveguem sense rum en un mar de brutícia que ens hem trobat de sobte, i ara, què fem? on és el metge que ens la va subministrar? en volem més? volem dormir per sempre? o volem morir desperts?
Estem per la vida i no la mort. De les dues opcions preferim la vida, no volem l'eutanasia, volem VIURE! VIURE! VIURE EN LLIBERTAT!
Màxima: un català ortodox sempre tria la VIDA.
Publicat per
Català ortodox
a
dilluns, de novembre 06, 2006
0
comentaris
Els catalans ortodoxos no hem de participar en la generalitat espanyola, i ho dic via votacions o partits polítics, si no és per a rebentar-la democràticament parlant, per a destapar la mentida, la conxorxa i la brutícia que s'amaga sota una hipotètica democràcia instaurada per un feixista aliat de Hitler (Franco).
A més una Generalitat de Catalunya sense Catalunya Nord és una generalitat capolada, li falta una part integrant de la comunitat que està sota el jou d'un altre estat jacobí i centralista.
Si fos per nosaltres a les eleccions dels estats ocupants només s'hi ha d'anar per a cobrar de diputats, com a simple i simbòlica reclamació del retorn del robatori fiscal i només ser-hi presents per votar contra qualsevol llei que afavoreixi al suposat enemic (exèrcit i forces de seguretat) al nostre país.
I sobretot votar sempre contra la inversió militar. Això últim pot suposar votar contra la totalitat dels pressupostos estatals en qüestió.
Tampoc votariem a favor de qualsevol llei que afavoreixi la justícia fins que no:
* Existeixi separació de poders real.
* Desaparegui el Tribunal Constitucional i l'Audiencia Nacional.
* Deroguin qualsevol llei referent a partits polítics.
* Deroguin qualsevol llei referent a celebració de referèndums.
* Deroguin expressament els Decrets de Nova Planta dels antics territoris de l'antiga Corona de Catalunya i Aragó.
És a dir que deroguin la Constitució Espanyola de 1978 i se sentin les bases d'un estat confederal amb igualtat de drets i deures entre territoris i a on cap territori pugui imposar-se a cap altre.
Tot això serà en favor de la democràcia real i no de la democràcia vigilada i tutelada pels exèrcits.
Si no és per aquestes raons no cal ser-hi mai presents. Nosaltres no volem governar als espanyols, només volem que ens tornin el que ens expolien i prendre'ns la llibertat pel nostre compte. No demanar-la, prendre-la. De la mateixa forma que ens la van prendre en l'haurem d'agafar. Igual que feu Cuba el 1898 també ho farem nosaltres.
Nosaltres som constitucionalistes però de les Constitucions Catalanes derogades pel dret de conquesta l'11 de setembre de 1714. Les nostres Constitucions encara estan vigents, només estan congelades.
Màxima: La llibertat no es demana, es pren.
Publicat per
Català ortodox
a
diumenge, de novembre 05, 2006
0
comentaris
Avui, 5 de novembre de 2006 acabem de veure què és el que no fa o no hauria de fer mai un català ortodox, pactar amb l'enemic, pactar amb un foraster (o xarnego o com en volgueu dir) que en cap cas ha demostrat ser català amb els seus fets. Com pot ser català un andalús (com podria ser extremeny, basc, sudamericà com anglès, holandès, senegalès, marroquí o israelià) vingut als 16 a Catalunya que no ha après a parlar bé el català? No ha tingut temps d'aprendre'l aquest xicot després de tant de temps de viure a Catalunya? No ha tingut temps de parlar-lo després de treballar tants anys a ajuntaments i a diputacions? Que potser no l'utilitzava mai el català?
El que digui que està molt solidaritzat amb Catalunya, el que us digui que està molt integrat a Catalunya i no parli català no li'n feu ni cas. Si realment s'hi vol solidaritzar que parli català sempre, i, sobretot a Catalunya i amb catalans! Tota la resta és comèdia.
Resumint: un català ortodox no pacta amb l'enemic, a l'enemic ni aigua, primer és la nostra nació, el nostre poble, que no un simple càrrec. Catalunya no és un país normal, per tant, s'ha de prioritzar el país i no l'esquerra o la dreta o quasevol altra història. Avui s'ha vist realment que no som un país normal. 5 juguen i acaba guanyant el que havia perdut per culpa de la mala entesa dels partits nacionals (Ciu i Erc). Això és Teoria de Jocs, allò del dilema del presoner.
És interessant la lectura l'article de Eduard Vallory i Subirà "El PSC juga i guanya?" del diari Avui de diumenge 5 de novembre de 2006. Fragment de l'article: "........Allò que evita la cooperació en el dilema del presoner és la incomunicació dels dos jugadors, justament el que passa entre CiU i ERC, amb tots els ponts trencats. Possibles conseqüències: CiU quedaria fora del govern tot i guanyar les eleccions. I Esquerra, a menys escons de distància del PSC, acabaria en un nou tripartit més collada que abans. Resultat: socialistes juguen i, havent perdut, guanyen. ........"
Màxima: un català és català si ho demostra amb els seus fets.
http://www.tripartit.net/
Publicat per
Català ortodox
a
diumenge, de novembre 05, 2006
0
comentaris
Ens passem el dia pensant el que seríem si fossim independents, quina Catalunya idílica tindríem però tenim un problema. Abans de l'alliberament físic de la nació catalana necessitem l'alliberament mental dels catalans. A partir del moment que siguem lliures mentalment llavors ja podrem parlar d'independència real. Ara mateix no cal ni intentar-ho. Ens faríem mal. No estem preparats mentalment per una fita tant gran com aquesta. Si no estem preparats ni per a pactar un govern o un estatut, com volem aconseguir la independència i la llibertat?
Tenim feina a alliberar-nos mentalment, que vol dir ésser lliures en el nostre pensament, en la forma de pensar, en la manera d'actuar (i no vull dir fer teatre!), en la manera de parlar amb l'enemic, la manera de tractar l'enemic. El primer pas de tots és identificar l'enemic, treure-li la careta o fer-li treure. En la política tenim un greu problema, dissimulen, van disfraçats de nacionalistes i/o de catalanistes i/o d'independentistes i no saps mai si parlen sincerament. Això em porta a un altre missatge meu: el que parlava de que és català qui ho demostra amb els fets. Per tant, es pot identificar l'enemic amb els fets i no amb les seues proclames identitàries només en temps d'eleccions. Per tant, abans que proclamar la independència de vés a saber qui, val més saber de qui t'has d'independitzar, saber qui és l'enemic real, descobrir-lo i actuar en conseqüència, i, això últim només es pot fer amb FETS.
Màxima: l'alliberament mental és previ a l'alliberament físic.
Vídeo de la manifestació pel dret a decidir del 18-02-2006 a:
http://www.youtube.com/watch?v=EOQrdLZ2xlM o bé a http://tinyurl.com/ypupqa o també a http://tinyurl.com/yrdes2
Tot i ser una gran manifestació tenia una mancança: és clar que tenim dret a decidir! però no ens el donaran pas aquest dret, ens l'haurem de prendre!!!!
Publicat per
Català ortodox
a
dissabte, de novembre 04, 2006
0
comentaris
Aquest és un espai pels catalans ortodoxos en tots els sentits de l'ésser català: cultura, llengua, familia, tradicions, religió, nació, esports i selecció nacional, música, capteniment, empresa, política, societat del benestar, economia i relacions internacionals. Tot des d'un punt de vista positiu, constructiu i no destructiu.
Aquest és un espai pels catalans ortodoxos en tots els sentits de l'ésser català: cultura, llengua, familia, tradicions, religió, nació, esports i selecció nacional, música, capteniment, empresa, política, societat del benestar, economia i relacions internacionals. Tot des d'un punt de vista positiu, constructiu i no destructiu.