No volem l'anestèsia subministrada per CiU durant 23 anys. Ara, tampoc volem la morfina socialista esquerranosa multicultural. Ens van voler diluir en l'estat de les autonomies i per ara això encara no ha passat. Ens van voler diluir amb la immigració espanyola i encara aguantem. L'oli i l'aigua no es barreja. Ara volen diluir-nos en la nova immigració, diluir-nos enmig d'una multiculturalitat falsa que només afavoreix als espanyols, i quan dic espanyols, dic el castellà i els espanyols d'Espanya.
23 d'anys d'anestèsia i en el nostre despertar ens trobem desconcertats, no sabem ni on som, ens havien fet creure que teniem alguna cosa, que havíem recuperat les nostres institucions, la nostra llibertat. I de cop i volta la gent desperta, volem un nou estatut, ERC fa un salt espectacular en vots i escons, la gent s'ilusiona, ERC és la curació?¿? i un bon dia ERC ja no és ERC i només es queda amb l'E d'Esquerra, l'E d'Espanya i ens quedem amb cara d'E, d'emprenyats.
No tenim res, compatriotes, res! els polítics ens han deixat completament orfes! Hem despertat d'un son molt llarg, l'anestèsia ens ha deixat sense nord, naveguem sense rum en un mar de brutícia que ens hem trobat de sobte, i ara, què fem? on és el metge que ens la va subministrar? en volem més? volem dormir per sempre? o volem morir desperts?
Estem per la vida i no la mort. De les dues opcions preferim la vida, no volem l'eutanasia, volem VIURE! VIURE! VIURE EN LLIBERTAT!
Màxima: un català ortodox sempre tria la VIDA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada