Ens passem el dia pensant el que seríem si fossim independents, quina Catalunya idílica tindríem però tenim un problema. Abans de l'alliberament físic de la nació catalana necessitem l'alliberament mental dels catalans. A partir del moment que siguem lliures mentalment llavors ja podrem parlar d'independència real. Ara mateix no cal ni intentar-ho. Ens faríem mal. No estem preparats mentalment per una fita tant gran com aquesta. Si no estem preparats ni per a pactar un govern o un estatut, com volem aconseguir la independència i la llibertat?
Tenim feina a alliberar-nos mentalment, que vol dir ésser lliures en el nostre pensament, en la forma de pensar, en la manera d'actuar (i no vull dir fer teatre!), en la manera de parlar amb l'enemic, la manera de tractar l'enemic. El primer pas de tots és identificar l'enemic, treure-li la careta o fer-li treure. En la política tenim un greu problema, dissimulen, van disfraçats de nacionalistes i/o de catalanistes i/o d'independentistes i no saps mai si parlen sincerament. Això em porta a un altre missatge meu: el que parlava de que és català qui ho demostra amb els fets. Per tant, es pot identificar l'enemic amb els fets i no amb les seues proclames identitàries només en temps d'eleccions. Per tant, abans que proclamar la independència de vés a saber qui, val més saber de qui t'has d'independitzar, saber qui és l'enemic real, descobrir-lo i actuar en conseqüència, i, això últim només es pot fer amb FETS.
Màxima: l'alliberament mental és previ a l'alliberament físic.
Vídeo de la manifestació pel dret a decidir del 18-02-2006 a:
http://www.youtube.com/watch?v=EOQrdLZ2xlM o bé a http://tinyurl.com/ypupqa o també a http://tinyurl.com/yrdes2
Tot i ser una gran manifestació tenia una mancança: és clar que tenim dret a decidir! però no ens el donaran pas aquest dret, ens l'haurem de prendre!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada