Kosovo: Una terra cobejada vs. Catalunya: Una terra d'acollida
M'agradaria fer esment a l'article Una terra cobejada del diumenge 17 de febrer de l'Avui. Fragments que en cal destacar:
M'agradaria fer esment a l'article Una terra cobejada del diumenge 17 de febrer de l'Avui. Fragments que en cal destacar:
"A Teodora, que porta 55 anys a Gracanica, se li escapen les llàgrimes quan parla de temps passats. Recorda com "vivíem bé serbis i albanesos, però les lluites brutes ho van espatllar tot"
Ecspanyols i catalans també vivim bé. Esperem que les lluites brutes dels ecspanyols del Ciutadans i PP no ho espatllin tot.
Ecspanyols i catalans també vivim bé. Esperem que les lluites brutes dels ecspanyols del Ciutadans i PP no ho espatllin tot.
"Kosovo va quedar en mans de serbis i montenegrins entre el 1912 i el 1940, i en aquest període nombroses famílies sèrbies s'hi van traslladar per equilibrar la balança demogràfica que lideraven els albanesos."
......
"A la Segona Guerra Mundial, Kosovo va passar a l'Albània feixista controlada per Itàlia i més tard a les forces nazis, i en aquests anys milers de serbis en van ser expulsats i assassinats."
1. Aquí rau una de les grans raons de tot aquest tema: la balança demogràfica. Tot i que no es pot comparar Catalunya i Kosovo perquè no hi hagut ni repoblació ni expulsions, a Catalunya, actualment, qui lidera la balança? Els castellà-parlants o els català-parlants? Dels problemes de catalunya, l'ús de la llengua, ¿no té el seu origen en part -l'altra part es deu als de 300 anys d'ocupació, prohibicions de tota mena i l'actitut mesella de molts dels seus parlants- a la qüestió demogràfica dels immigrants espanyols que van venir els anys 60 i més tard? Ens diran que no, que Catalunya s'ha fet amb gent de tot arreu perquè és una terra de pas i d'acollida, que molts s'han integrat, que molts fills i néts d'aquesta immigració ja es consideren catalans, però, compte! nacionalment com se senten, se senten nacionalment catalans i prou o espanyols i prou?
Un professor d'història castellà-parlant d'una Universitat catalana i que feia classe en castellà -això pels que se senten discriminats- una vegada ens va explicar que estudiant la demografia històrica dels catalans i de la immigració castellana, la ràtio de naixements de català-parlants vers els de castellà-parlants dels 60's als 70's segur que es decantava cap als castellans i treia la conclusió que de catalans de socarrel n'hi havia ben pocs.
Sempre vam considerar aquest argument etnicista de racista i que no lligava amb el fet de ser català, des del de "és català qui viu i treballa a Catalunya", fins a l'actual de "és català qui en vol ser" i aquí és on hem d'estar: és català qui en vol ser i no per quin origen té. És catalana la guanyadora del Premi Ramon Llull, Najat el Hachmi, no com diu Vilaweb pel seu origen marroquí, sinó perquè en vol ser.
Aquest fet, perxò no nega que la balança demogràfica no hi tingui res a veure. Ara mateix hi ha molts immigrants de l'Amèrica Llatina que també parlen castellà -i com vaig sentir jo també en parlen alguna altra que no sabem, potser una llengua indígena?- i que reforcen el castellà i no el català. I molts musulmans que parlen amazig, àrab i d'altres que parlen romanès i no sé quantes llengúes africanes més. No deixen de ser problemes dels que sempre n'hi hauran sinó que és un problema més que s'ajunta a la poca natalitat dels catalans (ara ja de tots) i que fa perillar aquesta delicada balança.
Els anys 60 el règim franquista va promocionar directa i indirectament, mantenint andalusos i extremenys sota els "señoritos" terratinents, la migració de molts castellà-parlants cap a Catalunya i això ha complicat la situació de la nostra llengua tot i que diguin que han fet molt per fer créixer el nostre país. No els culpem a ells que van haver de marxar de casa per no morir-se de gana en l'Espanya de la postguerra però si que els falta cert agraïment i no ho han demostrat amb el més preuat dels catalans, el català. Només volem que respectin la nostra i seva d'adopció -si volen- i que si més no, es sentin catalans nacionalment perquè és la terra que els ha deixat progressar a ells com els deixarà progressar als nouvinguts actuals. Això no treu que se sentin marroquins, berbers, romanesos, espanyols, àrabs o el que sigui. Només volem un gràcies.
"Habitants originaris"
......
"A la Segona Guerra Mundial, Kosovo va passar a l'Albània feixista controlada per Itàlia i més tard a les forces nazis, i en aquests anys milers de serbis en van ser expulsats i assassinats."
1. Aquí rau una de les grans raons de tot aquest tema: la balança demogràfica. Tot i que no es pot comparar Catalunya i Kosovo perquè no hi hagut ni repoblació ni expulsions, a Catalunya, actualment, qui lidera la balança? Els castellà-parlants o els català-parlants? Dels problemes de catalunya, l'ús de la llengua, ¿no té el seu origen en part -l'altra part es deu als de 300 anys d'ocupació, prohibicions de tota mena i l'actitut mesella de molts dels seus parlants- a la qüestió demogràfica dels immigrants espanyols que van venir els anys 60 i més tard? Ens diran que no, que Catalunya s'ha fet amb gent de tot arreu perquè és una terra de pas i d'acollida, que molts s'han integrat, que molts fills i néts d'aquesta immigració ja es consideren catalans, però, compte! nacionalment com se senten, se senten nacionalment catalans i prou o espanyols i prou?
Un professor d'història castellà-parlant d'una Universitat catalana i que feia classe en castellà -això pels que se senten discriminats- una vegada ens va explicar que estudiant la demografia històrica dels catalans i de la immigració castellana, la ràtio de naixements de català-parlants vers els de castellà-parlants dels 60's als 70's segur que es decantava cap als castellans i treia la conclusió que de catalans de socarrel n'hi havia ben pocs.
Sempre vam considerar aquest argument etnicista de racista i que no lligava amb el fet de ser català, des del de "és català qui viu i treballa a Catalunya", fins a l'actual de "és català qui en vol ser" i aquí és on hem d'estar: és català qui en vol ser i no per quin origen té. És catalana la guanyadora del Premi Ramon Llull, Najat el Hachmi, no com diu Vilaweb pel seu origen marroquí, sinó perquè en vol ser.
Aquest fet, perxò no nega que la balança demogràfica no hi tingui res a veure. Ara mateix hi ha molts immigrants de l'Amèrica Llatina que també parlen castellà -i com vaig sentir jo també en parlen alguna altra que no sabem, potser una llengua indígena?- i que reforcen el castellà i no el català. I molts musulmans que parlen amazig, àrab i d'altres que parlen romanès i no sé quantes llengúes africanes més. No deixen de ser problemes dels que sempre n'hi hauran sinó que és un problema més que s'ajunta a la poca natalitat dels catalans (ara ja de tots) i que fa perillar aquesta delicada balança.
Els anys 60 el règim franquista va promocionar directa i indirectament, mantenint andalusos i extremenys sota els "señoritos" terratinents, la migració de molts castellà-parlants cap a Catalunya i això ha complicat la situació de la nostra llengua tot i que diguin que han fet molt per fer créixer el nostre país. No els culpem a ells que van haver de marxar de casa per no morir-se de gana en l'Espanya de la postguerra però si que els falta cert agraïment i no ho han demostrat amb el més preuat dels catalans, el català. Només volem que respectin la nostra i seva d'adopció -si volen- i que si més no, es sentin catalans nacionalment perquè és la terra que els ha deixat progressar a ells com els deixarà progressar als nouvinguts actuals. Això no treu que se sentin marroquins, berbers, romanesos, espanyols, àrabs o el que sigui. Només volem un gràcies.
"Habitants originaris"
"El 1997 va començar una guerra que va culminar el 1999 amb els bombardejos de l'OTAN, que van significar la fi del control de Sèrbia sobre la província. Avui Kosovo escriurà una nova pàgina de la història, assegura el periodista Shkelzen Maliqi, del diari Express. Els albanesos es consideren els habitants originaris del territori, descendents de les tribus dels il·liris i altres pobles protoalbanesos. "Però això no importa, no es pot decidir el destí dels territoris basant-se en la història. La realitat és que el 90% de la població de Kosovo vol la sobirania i això és suficient", subratlla Maliqi."
2. En aquest fragment hi ha el quid de la qüestió i que pot establir un precedent a molts llocs del món: El que no es pugui decidir el destí dels territoris basant-se en la història. Que el que mani és el % majoritari de població d'on toqui triar el futur. Això vol dir que si a Catalunya el 51% de la població és castellà-parlant i no se sent res més que nacionalment espanyol, serà suficient? no importarà res el destí de Catalunya basant-se en la història?
D'aquesta manera Israel no podria exigir res perquè ho fa basant-se en la història i allà aquesta diu que ells ja hi eren abans dels Romans i dels àrabs.
2. En aquest fragment hi ha el quid de la qüestió i que pot establir un precedent a molts llocs del món: El que no es pugui decidir el destí dels territoris basant-se en la història. Que el que mani és el % majoritari de població d'on toqui triar el futur. Això vol dir que si a Catalunya el 51% de la població és castellà-parlant i no se sent res més que nacionalment espanyol, serà suficient? no importarà res el destí de Catalunya basant-se en la història?
D'aquesta manera Israel no podria exigir res perquè ho fa basant-se en la història i allà aquesta diu que ells ja hi eren abans dels Romans i dels àrabs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada